INTRODUCCIÓ

El lloc escollit per a realitzar l’anàlisi de senyalística és el centre d’interpretació de la pesca de l’Ametlla de Mar, el poble on visc. És l’antiga confraria de pescadors que, en construir la nova, molt més gran, aquesta es va utilitzar com a centre d’exposició i de conferències.

Descripció del sistema de senyalística (fotografies i text)

• La personalitat de l’espai:

Des de fora del recinte podem veure que està senyalitzat amb una gran “i” d’informació. També hi ha unes lletres que indiquen “Confraria de Pescadors” i un altre cartell que indica “Costa Daurada”. Entenem que serà algun punt d’informació turística.

Confraria de Pescadors a l’Ametlla de Mar

Només entrar ens trobem a mà esquerra un gran cartell que anuncia “Exposició de Vaixells” i a mà dreta la recepció. Podem veure que no és un recinte molt gran, però si espaiós i prou alt. Amb el que primer m’he fixat és amb la recepció, plena de cartells informatius. Després, m’he fixat en les arques de l’arquitectura. És un lloc lluminós i agradable.

Si seguim avançant ens fixem en la sala assenyalada com Exposicions. És un senyal gran i fàcil d’entendre. Dins, hi ha senyals que diuen “No tocar”, el senyal de l’extintor, una mica amagada, i el senyal de sortida.

Si sortim, seguidament ens trobem amb els banys. El senyal, que diu WC, està ubicada a l’extrem esquerre, pel que fa difícil veure-la a primer cop d’ull. Hauria d’estar col·locada més al centre.

Ens anem trobant més senyals de sortida que indiquen les sortides d’emergència.

En general, és fàcil orientar-se per l’espai ja que es tracta d’un recinte petit, però si que trobo a faltar senyals en les sales que indiquin que es tracta d’una exposició, ja que aquesta només la trobem en la primera sala.

Quan ens trobem a la sala principal, veiem que hi ha una sala gran tot recte. Els senyals de sortida d’emergència estan una mica mal col·locades, ja que es troben al sostre.

L’exposició no té cap ordre i dificulta una mica la ruta a seguir, però és bastant intuïtiu, ja que el recinte no és molt gran.

• El sistema de senyalística:Tots els espais que hi ha al recinte estan senyalitzats amb un cartell de sortida, l’extintor i cartells de no tocar. Com ja hem comentat anteriorment, els cartells de sortida d’emergència no es veuen prou bé en la sala ubicada dins de la sala principal. El cartell del WC no es veu massa bé, s’hauria de posar al centre. Dins dels WC no hi apareix cartell referent a bany d’homes o de dones, t’has de fixar segons l’estil del bany i interpretar-ho. Possiblement seria una millora a introduir, ja que no tothom pot endevinar-ho. A recepció hi ha massa informació de cartells que podrien evitar-se.En general, en tot el recinte veiem un excés de cartells que es podria evitar introduint informació en format QR, ara que, amb la situació de la covid-19 s’han utilitzat tant i tothom entén. El cartell de l’extintor de la sala d’exposicions s’hauria de canviar de lloc, ja que la pissarra que el tapa, tapa també, per complet, l’extintor en si. Podem veure que també hi ha cartells per indicar on estan els desinfectants i l’ús obligatori de mascareta al recinte, arran de la situació que estem vivint.
• 
• Els usuaris:El primer que fan els usuaris en accedir al recinte, és anar a recepció. Allí demanen informació sobre l’itinerari a seguir o informació genèrica del poble, ja que el centre també és un punt d’informació turística.Una vegada allí, comencen l’itinerari en la sala d’exposicions que és troba a l’esquerra. Dins de la sala hi ha massa cartells informatius que sobrecarreguen, cosa que es podria resoldre amb codis QR, àudio descripció…Per anar als lavabos també hi detectem un problema, ja que, des de l’entrada no es veu el senyal de WC perquè està col·locada a l’extrem esquerre de la porta. Una vegada dins, els usuaris no saben quina porta els pertoca, ja que no estan senyalitzades com a homes o dones, han d’entrar i descobrir quina els hi correspon. Faltaria doncs, ficar dos senyals per diferenciar els lavabos i evitar aquestes confusions.Un altre problema que detectem amb els usuaris és que, l’única sala senyalitzada és la primera al costat de l’entrada. Les altres dues no estan senyalitzades com a “sala d’exposicions” i no s’entén si formen part de l’itinerari o no. Dins d’aquesta sala que es troba a la sala principal, veiem que hi ha molt text i poca fotografia com en la sala d’exposicions. Al costat hi ha una altra petita sala amb una exposició de fauna marina amb senyals que indiquen “no tocar”.

Reflexió personal sobre el sistema analitzat

Un cop analitzat l’espai, hem pogut comprovar que està bastant senyalitzat, però que presenta alguns problemes. El target del centre d’interpretació de la Pesca és gent turista que busca informació sobre el poble, sobre la història o informació turística, i que vindran un cop i no tornaran, per tant, no coneixen l’espai. És per això, que l’espai ha d’estar ben senyalitzat per a evitar confusions i fer sentir còmode a l’usuari.

Gràcies als documents facilitats i a l’entrevista a Manel Gràvalos, m’he adonat que estem sobrecarregats d’informació que, a la vegada ens ajuda, però al mateix temps ens molesta i incomoda. En la sala d’exposicions que ens trobem només entrar al recinte, veiem una sala amb més cartells informatius que pas exposició de peces de pesca, fet que em va sobtar i anguniar a la vegada. Hem d’aprofitar les noves tecnologies i incorporar-les per poder gaudir d’una millor experiència. Com diu Gràvalos, el que ens interessi ja ho buscarem, igual que quan ens trobem un tipus d’ocell i volem saber les seves característiques.

En general, veig un problema en la col·locació dels senyals: els senyals importants com l’extintor, en algunes sales estan amagades; el senyal de sortida d’emergència, a la saleta que es troba a la sala principal, no es veu bé, ja que es troba al sostre; a la primera sala que ens trobem en entrar, la d’exposicions, aquesta sí que ve senyalitzada, però les altres dues no, fet que desorienta a l’usuari al no saber ben bé si forma part de l’exposició o no.Penso que hi ha una manca de coordinació amb els senyals i manca d’algunes imprescindibles, com la que hem comentat dels WC.

Mai m’havia parat a pensar en la senyalística, ni en què fos tan important i estigués tan instaurada en la nostra societat, però, és el cert és que la trobem cada dia allí on anem i ens serveix per dirigir-nos i, a la vegada, limitar-nos a l’hora de viure en societat.