Publicat per

Debat – Reflexió d’un projecte (PAC3)

Publicat per

Debat – Reflexió d’un projecte (PAC3)

Itinerari Sensorial Can Grau Hola! He escollit aquest projecte, ja que fa temps que estudio el camp del disseny inclusiu i m’interessa molt. Penso…
Itinerari Sensorial Can Grau Hola! He escollit aquest projecte, ja que fa temps que estudio el camp del disseny inclusiu i…

Itinerari Sensorial Can Grau

Hola!

He escollit aquest projecte, ja que fa temps que estudio el camp del disseny inclusiu i m’interessa molt. Penso que és molt important que els dissenyadors es formin pensant en un disseny inclusiu, ja que dóna oportunitat a totes les persones de poder gaudir-lo.
En l’activitat anterior de Conceptualització i Estratègia, ja vaig anunciar que volia fer una reestructuració de la senyalística tot aplicant el disseny inclusiu, per exemple, incorporar el sistema Braille en senyals amb una mica de text, en els QR per a poder redirigir a un àudio explicatiu, etc.

En aquest projecte de l’agència Inclusive Studio presenten uns conjunts de senyals sensorials en l’itinerari del Parc Natural del Garraf perquè les persones amb visió reduïda puguin gaudir d’aquest espai.

Quines decisions gràfiques i objectuals ha pres? Quina relació creus que tenen aquestes decisions amb l’objectiu i tipologia de projecte? Quin paper juga la identitat? Com presenta el projecte? 

L’objectiu de Inclusive Studio és que els usuaris puguin percebre els espais naturals, no només amb el sentit de la vista, sinó també amb el tacte, l’olfacte i sobretot amb el sentit de l’oïda.

Pensen amb la identitat com a base del projecte de creació d’espais per garantir el seu èxit a llarg termini i incentivar l’espai amb trets distintius, orgull local, obertura al canvi i respecte pel passat.
També analitzen els trets físics o naturals distintius que contribueixen al valor històric i a la identitat.

La idea és comprendre social i culturalment l’espai amb la participació dels vilatans per incorporar valors i percepcions amb la finalitat de combinar el personal i subjectiu amb l’objectivitat.

Les decisions gràfiques s’han pres de forma en què l’objectiu d’aquestes sigui apropar un espai natural d’una manera sensorial a tot el públic. Que tots puguin apreciar la bellesa de l’entorn d’una manera interactiva, tant per la gent amb alguna discapacitat sensorial com a la que no en té.

 

Debat2el Debat – Reflexió d’un projecte (PAC3)

  1. Rat Soriano Sanchez says:

    Hola Irene,

    doncs aquest és un dels projectes que també havia referenciat en l’anterior pràctica pel tema de la inclusió. Crec que si una cosa ha de diferenciar el disseny dels nostres dies al del segle passat és, precisament, col·locar a la persona en el centre del projecte, així ens veurem obligats a pensar en qualsevol tipus de persona, sempre estudiant el públic objectiu i real de cada treball, és clar.

    M’agrada molt alguns elements que han realitzat en aquest projecte, com el passamans de fusta que porta a l’usuari fins on són les plantes, per a que les pugui tocar i olorar. Trobo que és una forma molt dolça de convidar a una persona invident ( o no) a apropar-se a la natura, emulant com si algú els donés la mà…

    Per una altra banda et volia comentar una cosa per si t’ajuda en el teu treball, no voldria que t’ho prenguessis com una pedanteria, val? perquè  segurament ja estàs fent recerca de materials i ja ho saps: el departament de turisme de la meva ciutat va fer fa anys uns tòtems en ferro en els que tota la informació estava impresa i en relleu en el sistema braille en un vinil. El problema és que com molts d’aquests tòtems estaven a l’exterior, els vinils es van fer malbé en poc temps.

    Gràcies per compartir el teu projecte, el considero molt motivador.

    Rat.

  2. Roser Fontseca Piñol says:

    Hola, Irene! Gràcies per compartir aquest projecte, és molt interessant. Penso que l’Itinerari Sensorial té moltes coses positives: primerament, com dius, que és inclusiu i que dona l’oportunitat de gaudir de la natura a les persones amb dificultats. A més, també ofereix a la resta d’usuaris d’experimentar la natura d’una manera diferent i creativa. Igualment penso que és un projecte que ofereix un plus de qualitat pel turisme del Parc Natural del Garraf. Jo ja tinc ganes d’anar-hi!

Publicat per

PAC1: Descobrir la senyalística

Publicat per

PAC1: Descobrir la senyalística

INTRODUCCIÓ   El lloc escollit per a realitzar l’anàlisi de senyalística és el centre d’interpretació de la pesca de l’Ametlla de Mar, el poble…
INTRODUCCIÓ   El lloc escollit per a realitzar l’anàlisi de senyalística és el centre d’interpretació de la pesca de l’Ametlla de…

 INTRODUCCIÓ

 

El lloc escollit per a realitzar l’anàlisi de senyalística és el centre d’interpretació de la pesca de l’Ametlla de Mar, el poble on visc. És l’antiga confraria de pescadors que, en construir la nova, molt més gran, aquesta es va utilitzar com a centre d’exposició i de conferències.

Descripció del sistema de senyalística (fotografies i text)

  • La personalitat de l’espai:

Des de fora del recinte podem veure que està senyalitzat amb una gran “i” d’informació. També hi ha unes lletres que indiquen “Confraria de Pescadors” i un altre cartell que indica “Costa Daurada”. Entenem que serà algun punt d’informació turística.

Confraria de Pescadors a l’Ametlla de Mar

 

Només entrar ens trobem a mà esquerra un gran cartell que anuncia “Exposició de Vaixells” i a mà dreta la recepció. Podem veure que no és un recinte molt gran, però si espaiós i prou alt. Amb el que primer m’he fixat és amb la recepció, plena de cartells informatius. Després, m’he fixat en les arques de l’arquitectura. És un lloc lluminós i agradable.

 

 

Si seguim avançant ens fixem en la sala assenyalada com Exposicions. És un senyal gran i fàcil d’entendre. Dins, hi ha senyals que diuen “No tocar”, el senyal de l’extintor, una mica amagada, i el senyal de sortida.

Si sortim, seguidament ens trobem amb els banys. El senyal, que diu WC, està ubicada a l’extrem esquerre, pel que fa difícil veure-la a primer cop d’ull. Hauria d’estar col·locada més al centre.

Ens anem trobant més senyals de sortida que indiquen les sortides d’emergència.

En general, és fàcil orientar-se per l’espai ja que es tracta d’un recinte petit, però si que trobo a faltar senyals en les sales que indiquin que es tracta d’una exposició, ja que aquesta només la trobem en la primera sala.

Quan ens trobem a la sala principal, veiem que hi ha una sala gran tot recte. Els senyals de sortida d’emergència estan una mica mal col·locades, ja que es troben al sostre.

L’exposició no té cap ordre i dificulta una mica la ruta a seguir, però és bastant intuïtiu, ja que el recinte no és molt gran.

  • El sistema de senyalística:Tots els espais que hi ha al recinte estan senyalitzats amb un cartell de sortida, l’extintor i cartells de no tocar. Com ja hem comentat anteriorment, els cartells de sortida d’emergència no es veuen prou bé en la sala ubicada dins de la sala principal. El cartell del WC no es veu massa bé, s’hauria de posar al centre. Dins dels WC no hi apareix cartell referent a bany d’homes o de dones, t’has de fixar segons l’estil del bany i interpretar-ho. Possiblement seria una millora a introduir, ja que no tothom pot endevinar-ho. A recepció hi ha massa informació de cartells que podrien evitar-se.En general, en tot el recinte veiem un excés de cartells que es podria evitar introduint informació en format QR, ara que, amb la situació de la covid-19 s’han utilitzat tant i tothom entén. El cartell de l’extintor de la sala d’exposicions s’hauria de canviar de lloc, ja que la pissarra que el tapa, tapa també, per complet, l’extintor en si. Podem veure que també hi ha cartells per indicar on estan els desinfectants i l’ús obligatori de mascareta al recinte, arran de la situació que estem vivint.
  • Els usuaris:El primer que fan els usuaris en accedir al recinte, és anar a recepció. Allí demanen informació sobre l’itinerari a seguir o informació genèrica del poble, ja que el centre també és un punt d’informació turística.Una vegada allí, comencen l’itinerari en la sala d’exposicions que és troba a l’esquerra. Dins de la sala hi ha massa cartells informatius que sobrecarreguen, cosa que es podria resoldre amb codis QR, àudio descripció…Per anar als lavabos també hi detectem un problema, ja que, des de l’entrada no es veu el senyal de WC perquè està col·locada a l’extrem esquerre de la porta. Una vegada dins, els usuaris no saben quina porta els pertoca, ja que no estan senyalitzades com a homes o dones, han d’entrar i descobrir quina els hi correspon. Faltaria doncs, ficar dos senyals per diferenciar els lavabos i evitar aquestes confusions.Un altre problema que detectem amb els usuaris és que, l’única sala senyalitzada és la primera al costat de l’entrada. Les altres dues no estan senyalitzades com a “sala d’exposicions” i no s’entén si formen part de l’itinerari o no. Dins d’aquesta sala que es troba a la sala principal, veiem que hi ha molt text i poca fotografia com en la sala d’exposicions. Al costat hi ha una altra petita sala amb una exposició de fauna marina amb senyals que indiquen “no tocar”.

Reflexió personal sobre el sistema analitzat

Un cop analitzat l’espai, hem pogut comprovar que està bastant senyalitzat, però que presenta alguns problemes. El target del centre d’interpretació de la Pesca és gent turista que busca informació sobre el poble, sobre la història o informació turística, i que vindran un cop i no tornaran, per tant, no coneixen l’espai. És per això, que l’espai ha d’estar ben senyalitzat per a evitar confusions i fer sentir còmode a l’usuari.

Gràcies als documents facilitats i a l’entrevista a Manel Gràvalos, m’he adonat que estem sobrecarregats d’informació que, a la vegada ens ajuda, però al mateix temps ens molesta i incomoda. En la sala d’exposicions que ens trobem només entrar al recinte, veiem una sala amb més cartells informatius que pas exposició de peces de pesca, fet que em va sobtar i anguniar a la vegada. Hem d’aprofitar les noves tecnologies i incorporar-les per poder gaudir d’una millor experiència. Com diu Gràvalos, el que ens interessi ja ho buscarem, igual que quan ens trobem un tipus d’ocell i volem saber les seves característiques.

En general, veig un problema en la col·locació dels senyals: els senyals importants com l’extintor, en algunes sales estan amagades; el senyal de sortida d’emergència, a la saleta que es troba a la sala principal, no es veu bé, ja que es troba al sostre; a la primera sala que ens trobem en entrar, la d’exposicions, aquesta sí que ve senyalitzada, però les altres dues no, fet que desorienta a l’usuari al no saber ben bé si forma part de l’exposició o no.Penso que hi ha una manca de coordinació amb els senyals i manca d’algunes imprescindibles, com la que hem comentat dels WC.

Mai m’havia parat a pensar en la senyalística, ni en què fos tan important i estigués tan instaurada en la nostra societat, però, és el cert és que la trobem cada dia allí on anem i ens serveix per dirigir-nos i, a la vegada, limitar-nos a l’hora de viure en societat.

Debat0el PAC1: Descobrir la senyalística

No hi ha comentaris.