Publicat per 
Irene Gutiérrez Ponce
Publicat per
Debat0el PAC1: Descobrir la senyalística
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Irene,
doncs aquest és un dels projectes que també havia referenciat en l’anterior pràctica pel tema de la inclusió. Crec que si una cosa ha de diferenciar el disseny dels nostres dies al del segle passat és, precisament, col·locar a la persona en el centre del projecte, així ens veurem obligats a pensar en qualsevol tipus de persona, sempre estudiant el públic objectiu i real de cada treball, és clar.
M’agrada molt alguns elements que han realitzat en aquest projecte, com el passamans de fusta que porta a l’usuari fins on són les plantes, per a que les pugui tocar i olorar. Trobo que és una forma molt dolça de convidar a una persona invident ( o no) a apropar-se a la natura, emulant com si algú els donés la mà…
Per una altra banda et volia comentar una cosa per si t’ajuda en el teu treball, no voldria que t’ho prenguessis com una pedanteria, val? perquè segurament ja estàs fent recerca de materials i ja ho saps: el departament de turisme de la meva ciutat va fer fa anys uns tòtems en ferro en els que tota la informació estava impresa i en relleu en el sistema braille en un vinil. El problema és que com molts d’aquests tòtems estaven a l’exterior, els vinils es van fer malbé en poc temps.
Gràcies per compartir el teu projecte, el considero molt motivador.
Rat.
Hola, Irene! Gràcies per compartir aquest projecte, és molt interessant. Penso que l’Itinerari Sensorial té moltes coses positives: primerament, com dius, que és inclusiu i que dona l’oportunitat de gaudir de la natura a les persones amb dificultats. A més, també ofereix a la resta d’usuaris d’experimentar la natura d’una manera diferent i creativa. Igualment penso que és un projecte que ofereix un plus de qualitat pel turisme del Parc Natural del Garraf. Jo ja tinc ganes d’anar-hi!