1. Introducció de l’espai i característiques

Per a la realització d’aquesta primera PAC, he triat el següent espai: Park Güell

Es tracta d’un espai patrimonial. Dins la categoria d’espais patrimonials hi podem trobar museus, edificis emblemàtics, itineraris en l’entorn natural, etc. La principal característica d’aquest tipus d’espais és que són visitats en situacions d’oci i atrauen visitants de diverses cultures. Per tant, el focus de la senyalització és transmetre una experiència centrada en la difusió dels valors culturals i paisatgístics d’aquell lloc.

Quan entro a l’espai, es tracta d’un parc bastant gran i amb moltes coses a veure. Em trobo que hi ha diferents camins per on un es pot desplaçar i em fixo en els senyals en cerca d’orientació. 

Veig que hi ha bastanta gent, fen esport, passejant als gossos i sobretot, turistes (gent de fora de Barcelona) visitant el parc. El Park Güell té un estil únic i peculiar, ja que el seu arquitecte és el conegut arquitecte Antoni Gaudí. Existeixen formes ondulades, semblants als rius de lava, i passejos coberts amb columnes que tenen formes d’arbres o d’estalactites. Moltes de les superfícies estan cobertes amb trencadís, trossos de ceràmica o de vidre a manera de mosaics de colors. Tot això rodejat de flora i fauna que creen un entorn molt especial. 

2. Descripció del sistema de senyalística

Durant la meva visita al Park Güell, em vaig fixar i vaig fotografiar els diferents senyals.

Tots els senyals del Park Güell segueixen la mateixa estructura: posicionats en un suport de ferro, i amb un fons marró, blau o gris depenent de la informació que ens proporcioni.

Marró: Direccions dels punts importants a visitar.

Blau: Indicacions sobre què es pot i què no es pot fer en aquella zona.

Gris: Explicacions informatives llargues.

Normalment em trobava senyals a punts concrets on el visitant podria tenir dubtes de cap a on seguir caminant. 

En alguns casos no em va agradar que mot a prop dels senyals hi havia una paperera. Penso que limitava una mica la visualització i lectura correcta dels senyals i que no aporta una sensació agradable a l’hora de parar-te a llegir.

Penso que els senyals de color marró són molt necessaris a un lloc com el Park Güell on una persona que no ha estat mai podria perdre’s. Estan formats per fletxes que indiquen la direcció a seguir, el nom dels llocs a veure i un petit logotip que indica si es tracta d’un monument, dels lavabos, d’oficines o d’espais d’esbarjo. 

Els senyals de color blau que ens indiquen què podem fer i què no, són bàsicament petits dibuixos que indiquen per exemple: trepitjar la gespa, deixar el gos solt, arrancar flors, jugar a pilota, anar amb bicicleta, etc. Si es pot fer veus el dibuix tal qual, i si no es pot fer veus el dibuix amb una línia a sobre de color vermell indicant la prohibició.

Finalment, en el cas dels senyals de color gris, ens trobem simplement amb text que ens aporta cultura sobre els llocs que anem veient. Penso que és adequat per turistes que volen estar informats i sempre està escrit en català, castellà i anglès perquè tothom pugui entendre-ho.

3. Descripció personal sobre el sistema analitzat

Durant la visita al Park Güell em vaig fixar en les persones que visitaven l’espai. Moltes no miraven el sistema de senyalística perquè ja es coneixien l’espai i no ho necessitaven, però sobretot els turistes o gent que no hi havia estat mai sí que caminaven buscant senyals i es paraven a llegir i decidir cap a on seguir la seva visita.

Penso que el sistema de senyalística del Park Güell s’integra bé en l’espai, però potser el trobo una mica antiquat i el faria encara més integrat: per exemple en comptes d’utilitzar bases de ferro, crearia alguna base amb mosaics seguint una mica l’arquitectura de Gaudí, o si no amb alguna base més natural, ja que ens trobem a un parc com algun tipus de fusta. També separaria els senyals de les escombraries, penso que no haurien d’estar tan juntes.

La meva conclusió final és que el sistema de senyalística del Park Güell transmet bé als seus visitants la informació i comunica tot el que ha de comunicar. Els visitants de l’espai no tindrien per què necessitar consultar a algun treballador del parc o algun mapa; només amb els senyals poden tenir i gaudir d’una gran experiència. 

 INTRODUCCIÓ

El lloc escollit per a realitzar l’anàlisi de senyalística és el centre d’interpretació de la pesca de l’Ametlla de Mar, el poble on visc. És l’antiga confraria de pescadors que, en construir la nova, molt més gran, aquesta es va utilitzar com a centre d’exposició i de conferències.

Descripció del sistema de senyalística (fotografies i text)

• La personalitat de l’espai:

Des de fora del recinte podem veure que està senyalitzat amb una gran “i” d’informació. També hi ha unes lletres que indiquen “Confraria de Pescadors” i un altre cartell que indica “Costa Daurada”. Entenem que serà algun punt d’informació turística.

Confraria de Pescadors a l’Ametlla de Mar

Només entrar ens trobem a mà esquerra un gran cartell que anuncia “Exposició de Vaixells” i a mà dreta la recepció. Podem veure que no és un recinte molt gran, però si espaiós i prou alt. Amb el que primer m’he fixat és amb la recepció, plena de cartells informatius. Després, m’he fixat en les arques de l’arquitectura. És un lloc lluminós i agradable.

Si seguim avançant ens fixem en la sala assenyalada com Exposicions. És un senyal gran i fàcil d’entendre. Dins, hi ha senyals que diuen “No tocar”, el senyal de l’extintor, una mica amagada, i el senyal de sortida.

Si sortim, seguidament ens trobem amb els banys. El senyal, que diu WC, està ubicada a l’extrem esquerre, pel que fa difícil veure-la a primer cop d’ull. Hauria d’estar col·locada més al centre.

Ens anem trobant més senyals de sortida que indiquen les sortides d’emergència.

En general, és fàcil orientar-se per l’espai ja que es tracta d’un recinte petit, però si que trobo a faltar senyals en les sales que indiquin que es tracta d’una exposició, ja que aquesta només la trobem en la primera sala.

Quan ens trobem a la sala principal, veiem que hi ha una sala gran tot recte. Els senyals de sortida d’emergència estan una mica mal col·locades, ja que es troben al sostre.

L’exposició no té cap ordre i dificulta una mica la ruta a seguir, però és bastant intuïtiu, ja que el recinte no és molt gran.

• El sistema de senyalística:Tots els espais que hi ha al recinte estan senyalitzats amb un cartell de sortida, l’extintor i cartells de no tocar. Com ja hem comentat anteriorment, els cartells de sortida d’emergència no es veuen prou bé en la sala ubicada dins de la sala principal. El cartell del WC no es veu massa bé, s’hauria de posar al centre. Dins dels WC no hi apareix cartell referent a bany d’homes o de dones, t’has de fixar segons l’estil del bany i interpretar-ho. Possiblement seria una millora a introduir, ja que no tothom pot endevinar-ho. A recepció hi ha massa informació de cartells que podrien evitar-se.En general, en tot el recinte veiem un excés de cartells que es podria evitar introduint informació en format QR, ara que, amb la situació de la covid-19 s’han utilitzat tant i tothom entén. El cartell de l’extintor de la sala d’exposicions s’hauria de canviar de lloc, ja que la pissarra que el tapa, tapa també, per complet, l’extintor en si. Podem veure que també hi ha cartells per indicar on estan els desinfectants i l’ús obligatori de mascareta al recinte, arran de la situació que estem vivint.
• 
• Els usuaris:El primer que fan els usuaris en accedir al recinte, és anar a recepció. Allí demanen informació sobre l’itinerari a seguir o informació genèrica del poble, ja que el centre també és un punt d’informació turística.Una vegada allí, comencen l’itinerari en la sala d’exposicions que és troba a l’esquerra. Dins de la sala hi ha massa cartells informatius que sobrecarreguen, cosa que es podria resoldre amb codis QR, àudio descripció…Per anar als lavabos també hi detectem un problema, ja que, des de l’entrada no es veu el senyal de WC perquè està col·locada a l’extrem esquerre de la porta. Una vegada dins, els usuaris no saben quina porta els pertoca, ja que no estan senyalitzades com a homes o dones, han d’entrar i descobrir quina els hi correspon. Faltaria doncs, ficar dos senyals per diferenciar els lavabos i evitar aquestes confusions.Un altre problema que detectem amb els usuaris és que, l’única sala senyalitzada és la primera al costat de l’entrada. Les altres dues no estan senyalitzades com a “sala d’exposicions” i no s’entén si formen part de l’itinerari o no. Dins d’aquesta sala que es troba a la sala principal, veiem que hi ha molt text i poca fotografia com en la sala d’exposicions. Al costat hi ha una altra petita sala amb una exposició de fauna marina amb senyals que indiquen “no tocar”.

Reflexió personal sobre el sistema analitzat

Un cop analitzat l’espai, hem pogut comprovar que està bastant senyalitzat, però que presenta alguns problemes. El target del centre d’interpretació de la Pesca és gent turista que busca informació sobre el poble, sobre la història o informació turística, i que vindran un cop i no tornaran, per tant, no coneixen l’espai. És per això, que l’espai ha d’estar ben senyalitzat per a evitar confusions i fer sentir còmode a l’usuari.

Gràcies als documents facilitats i a l’entrevista a Manel Gràvalos, m’he adonat que estem sobrecarregats d’informació que, a la vegada ens ajuda, però al mateix temps ens molesta i incomoda. En la sala d’exposicions que ens trobem només entrar al recinte, veiem una sala amb més cartells informatius que pas exposició de peces de pesca, fet que em va sobtar i anguniar a la vegada. Hem d’aprofitar les noves tecnologies i incorporar-les per poder gaudir d’una millor experiència. Com diu Gràvalos, el que ens interessi ja ho buscarem, igual que quan ens trobem un tipus d’ocell i volem saber les seves característiques.

En general, veig un problema en la col·locació dels senyals: els senyals importants com l’extintor, en algunes sales estan amagades; el senyal de sortida d’emergència, a la saleta que es troba a la sala principal, no es veu bé, ja que es troba al sostre; a la primera sala que ens trobem en entrar, la d’exposicions, aquesta sí que ve senyalitzada, però les altres dues no, fet que desorienta a l’usuari al no saber ben bé si forma part de l’exposició o no.Penso que hi ha una manca de coordinació amb els senyals i manca d’algunes imprescindibles, com la que hem comentat dels WC.

Mai m’havia parat a pensar en la senyalística, ni en què fos tan important i estigués tan instaurada en la nostra societat, però, és el cert és que la trobem cada dia allí on anem i ens serveix per dirigir-nos i, a la vegada, limitar-nos a l’hora de viure en societat.